Blog de la Mediateca

Blog de la Mediateca

Els guionistes afirmen que les sèries viuen una edat d’or gràcies a la gran qualitat del producte




  • El president del CAC, Roger Loppacher, destaca que les sèries de televisió són una aposta estratègica per a la indústria audiovisual d’un país
  • Els guionistes expliquen que els nous hàbits de consum han disparat l’interès per les sèries
  • Els creadors de sèries qüestionen la nova normativa de contractació de la CCMA, que fixa un límit de 4.000 euros per minut de producció


Els guionistes constaten que les noves sèries de televisió estan vivint una edat d’or gràcies a la gran qualitat dels productes, així com al fet que han canviat els hàbits de consum audiovisual, de manera que els espectadors, a més de la televisió tradicional en directe, consumeixen les sèries per altres vies.

Una altra raó de l’èxit de les sèries està en l’aparició de plataformes audiovisuals, com ara Netflix, que ja no cerquen audiències grans, com passa amb les cadenes en obert tradicionals, sinó que tenen com a objectiu obtenir abonats i que per això es dissenyen productes molt especialitzats, com és el cas de les sèries.
Aquestes han estat les conclusions més destacades del 25è Fòrum de la Comunicació, que ha organitzat el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). La sessió ha dut per títol “Els creadors de les noves sèries de televisió”. Hi han participat el creador de Merlí, Hèctor Lozano, i els creadors de Nit i dia, Lluís Alcarazo i Jordi Galceran.





Galceran ha destacat la valentia de TV3 pel fet de comprar una sèrie que aparentment anava adreçada a un públic molt especialitzat, quan la cadena pública només té capacitat per produir unes tres sèries a l’any. “Té mèrit que TV3 prengui riscos quan té una capacitat de producció tan limitada, perquè no es pot permetre el luxe d’equivocar-se”, ha dit.
El guionista, tanmateix, ha qüestionat la nova normativa de contractació feta pública ahir per la CCMA, que, per exemple, estableix un límit de 4.000 euros per minut per la ficció seriada de gran format. “A Dinamarca, que ha produït una sèrie d’èxit com Borgen, el que va passar és que hi va haver una decisió política, van fer una planificació i van posar els diners necessaris”, ha dit.

Per la seva banda, Hèctor Lozano ha destacat la gran llibertat creativa que TV3 li va donar per escriure Merlí. “A més, he pogut fer de coproductor, que és una figura diferent al showrunner, però que m’ha permès fer una supervisió de la sèrie”, ha assenyalat.


També ha participat en la sessió un altre guionista de Nit i dia, Lluís Arcarazo, qui ha destacat que tant aquesta sèrie com Merlí no són sèries per encàrrec, sinó que van sorgir de la iniciativa i creativitat dels guionistes. “De fet, Nit i dia, que algú ha batejat com a CSI a la catalana, va néixer d’una conversa que vaig tenir amb un forense en un funeral i, per tant, el que he volgut reflectir és la vida real i quotidiana d’un forense”, ha afirmat.


Arcarazo ha explicat que el punt d’inflexió de les sèries de televisió es va produir amb Twin Peaks, que, segons ell, va sacsejar el llenguatge audiovisual. “Les noves sèries es diferencien de productes com ara Médico de família, en el sentit que aquesta sèrie estava orientada a tenir audiències grans, mentre que ara les noves plataformes audiovisuals el que cerquen són abonats i per això cal oferir-los productes molt especialitzats”, ha dit.
Els ponents han estat presentats pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha destacat que les noves sèries són una aposta estratègica per a la indústria audiovisual d’un país. “Els danesos, quan van planificar Borgen, ho van fer per una aposta clara per la qualitat del producte, que resulta que posteriorment ha tingut èxit fora de les seves fronteres, tot i que aquest no era el propòsit inicial”, ha dit.
“Crec que per a un país com el nostre, si volem ser competitius en el nou món digital, haurem de redoblar encara més aquesta aposta, tant pel que fa al nombre de produccions com pels recursos que s’hi destinen, per tal de ser capaços d’atraure grans audiències i nous públics”, ha subratllat i ha afegit que “cal cercar majors sinèrgies entre escoles de formació, productores i prestadors, així com oferir estímuls majors als nous talents”.

Loppacher ha afegit que el boom de les sèries ha coincidit en el temps amb l’intens procés de convergència tecnològica i amb el sorgiment de nous players audiovisuals de caràcter global, com ara Netflix. “Aquests han trobat en el drama televisiu un dels drivers principals de creixement i d’implantació, i, de fet, són un dels elements claus de l’oferta premium d’aquests serveis”, ha explicat.